1. Fitxa tècnica
Títol original: A Clockwork Orange
Direcció: Stanley Kubrick
Direcció artística: Russell Hagg
Producció: Stanley Kubrick
Any de producció: 1971
Durada: 137 min
Guió: Stanley Kubrick, basat en la novel·la homónima de Anthony Burgess
Fotografia: John Alcott
Muntatge: Bill Butler
Música: Wendy Carlos
Interprets: Malcolm McDowell, Patrick Magee, Michael Bates, Adrienne Corry, Warren Clarke, John Clive, Aubrey Morris, Carl Duering, Paul Farrell, Clive Francis, Michael Gover, Miriam Karlin , James Marcus, Geoffrey Quigley, Sheila Raynor, Madge Ryan, Philip Stone
Títol original: A Clockwork Orange
Direcció: Stanley Kubrick
Direcció artística: Russell Hagg
Producció: Stanley Kubrick
Any de producció: 1971
Durada: 137 min
Guió: Stanley Kubrick, basat en la novel·la homónima de Anthony Burgess
Fotografia: John Alcott
Muntatge: Bill Butler
Música: Wendy Carlos
Interprets: Malcolm McDowell, Patrick Magee, Michael Bates, Adrienne Corry, Warren Clarke, John Clive, Aubrey Morris, Carl Duering, Paul Farrell, Clive Francis, Michael Gover, Miriam Karlin , James Marcus, Geoffrey Quigley, Sheila Raynor, Madge Ryan, Philip Stone
Distribuïdora: Warner Bros Pictures International España
Distribuïdora DVD: Warner Home Video Española S.A
Nacionalitat: Reino Unido
Gènere: Dramàtic
2. Observar i comprendre
El protagonista d’aquesta pel·lícula, Alex DeLarge (McDowell), és un jove de divuit anys que té com a principals plaers en la seva vida la violació, la ultraviolència i, per estrany que sembli, la música de Beethoven. És el líder d’un petit grup de rebels que realitzen tot un seguit d’actes violents.
En la primera escena, aquest grup ataca a un home que es troba en unes condicions péssimes per poder defensar-se. Seguidament, invaeixen una casa, golpegen a l’escriptor que viu en ella i violen a la seva esposa davant d’ell.
Més endavant, Alex és capturat durant un robatori, traicionat per un dels companys del grup. És sentenciat a 14 anys de presó ja que la víctima del robatori és morta. Després d’aquest anys, li concedeixen la llibertat però amb la condició que sigui sotmés a una terapia experimental d’adversió. Aquest tractament anomenat “Ludovico” consisteix en exposar-se a formes extremes de violència per mitjà d’una pantalla, como si fos un cinema violent. Alex estava obligat a veure-ho ja que els seus ulls estaven subjectats a uns ganxos. D’aquesta manera, pretenien que relacionés les accions violentes amb el dolor que aquestes li provocaven. Així doncs, es converteix en un ésser incapaç de tocar a cap dona despullada i deixa de ser una persona violenta. Tot i que semblava que s’havia recuperat, els seus pares no el volen a casa, de manera que comença a passejar pels carrers.
Alex va tornar a la casa de l’escriptor que havia atacat anteriorment, aquest el va reconéixer i va intentar que es suïcidés llençant-se per una finestra. No obstant això, va sobreviure.
Després d’una llarga recuperació en l’hospital, Alex sembla que torna a ser una persona emocionalment equilibrada. El Ministre d’Interiors el visita per disculpar-se pels efectes del tractament. I el govern li ofereix un treball remunerat però, amb la condició que accepti donar soport a l’elecció del partit polític conservador. La pel·lícula acaba amb el somni que té Alex a l’hospital, un somni on es veu que tot i que ha deixat de ser una persona violenta, la seva ment no ha canviat perquè continua tenint els mateixos pensaments d’abans.
Distribuïdora DVD: Warner Home Video Española S.A
Nacionalitat: Reino Unido
Gènere: Dramàtic
2. Observar i comprendre
El protagonista d’aquesta pel·lícula, Alex DeLarge (McDowell), és un jove de divuit anys que té com a principals plaers en la seva vida la violació, la ultraviolència i, per estrany que sembli, la música de Beethoven. És el líder d’un petit grup de rebels que realitzen tot un seguit d’actes violents.
En la primera escena, aquest grup ataca a un home que es troba en unes condicions péssimes per poder defensar-se. Seguidament, invaeixen una casa, golpegen a l’escriptor que viu en ella i violen a la seva esposa davant d’ell.
Més endavant, Alex és capturat durant un robatori, traicionat per un dels companys del grup. És sentenciat a 14 anys de presó ja que la víctima del robatori és morta. Després d’aquest anys, li concedeixen la llibertat però amb la condició que sigui sotmés a una terapia experimental d’adversió. Aquest tractament anomenat “Ludovico” consisteix en exposar-se a formes extremes de violència per mitjà d’una pantalla, como si fos un cinema violent. Alex estava obligat a veure-ho ja que els seus ulls estaven subjectats a uns ganxos. D’aquesta manera, pretenien que relacionés les accions violentes amb el dolor que aquestes li provocaven. Així doncs, es converteix en un ésser incapaç de tocar a cap dona despullada i deixa de ser una persona violenta. Tot i que semblava que s’havia recuperat, els seus pares no el volen a casa, de manera que comença a passejar pels carrers.
Alex va tornar a la casa de l’escriptor que havia atacat anteriorment, aquest el va reconéixer i va intentar que es suïcidés llençant-se per una finestra. No obstant això, va sobreviure.
Després d’una llarga recuperació en l’hospital, Alex sembla que torna a ser una persona emocionalment equilibrada. El Ministre d’Interiors el visita per disculpar-se pels efectes del tractament. I el govern li ofereix un treball remunerat però, amb la condició que accepti donar soport a l’elecció del partit polític conservador. La pel·lícula acaba amb el somni que té Alex a l’hospital, un somni on es veu que tot i que ha deixat de ser una persona violenta, la seva ment no ha canviat perquè continua tenint els mateixos pensaments d’abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada