Benvinguts!

Us convidem a navegar i participar en aquest blog, creat per a l'assignatura de Noves Tecnologies aplicades a l'educació, on hem elaborat un recull de la nostra experiència educativa.



divendres, de gener 11, 2008

El docent ideal



El bon mestre ha de tenir un conjunt d’actituds i valors personals, coneixements i capacitats físiques, psicomotrius i intel·lectuals. Així doncs, ha de saber ser, saber i saber fer.

Respecte al saber ser, ens referim a les actituds i als valors personals que ha de tenir aquest docent ideal. En primer lloc, ha de mostrar interès en el desenvolupament de la seva tasca educativa. Aquest interès s’ha d’orientar a motivar els nens en l’aprenentatge per tal d’aconseguir l’èxit en la seva formació tant personal com intel·lectual. També, ha de mostrar un equilibri mental i emocional. És important que participi en aquest procès en la seva totalitat, és a dir, tant amb emocions com amb l’intel·lecte. A més ha de ser proper als alumnes amb la capacitat d’expressar els seus sentiments i de reconèixer les seves debilitats. Cal remarcar que el mestre ha de ser proper però no amic dels seus alumnes ja que el respecte mai s’ha de perdre.

D’altra banda, té una funció primordial en la iniciació de l’alumnat en la convivència social. Per tant, cal que amb la seva acció els ensenyi els valors necessaris per tal de relacionar-se i adaptar-se a la societat. Els valors i els diferents coneixements s’han de transmetre mitjantçant una bona capacitat comunicativa, per facilitar l’assimilació d’aquests per part dels alumnes. Ha de ser conscient en tot moment de la trascendència dels seus actes en el futur desenvolupament dels nens. Però alhora ha de gaudir d’aquesta professió, ja que d’aquesta manera hi haurà una entrega absoluta. El mestre no ha de creure que només ell és font de coneixement, sinó que ha de saber que s’ha d’aprendre de tothom durant tota la vida. Per tant ha de ser una persona amb inquietuts davant el coneixement. Això implica ser crític amb un mateix i amb l’entorn. Aquesta criticitat s’ha de transmetre als alumnes per tal que es qüestionin el perquè de les coses.

Respecte al saber, ens referim als coneixements que ha de saber un mestre, i que ha de saber transmetre. Aquests coneixements són:

v Coneixement del medi, tant natural com social
v Coneixements científics, matemàtics, filosófics…
v Coneixements lingüístics
v Coneixements plàstics i artístics
v Coneixements dels alumnes en particular ( situació social, econòmica i cultural)
v Coneixements sobre els infants i els joves de manera més global
v Coneixements pedagògics
v Coneixements organitzatius i de gestió
v Coneixements sobre tècniques d’expressió i animació
v Coneixements de nutrició i dietètica
v Coneixements del propi cos
v Coneixements de salut i sanitat
v Coneixements de la normativa vers als infants i els adolescents
v Coneixements de normativa sanitària
v Coneixements de la diversitat cultural

Per tant, el mestre ha de ser una persona que ha d’estar en contínua formació, per tal de conèixer la realitat actual i per evitar de quedar-se enderrerit.

Finalment, respecte al saber fer, ens referim a les capacitats físiques, psicomotrius i intel.lectuals.
Un cop assolida la teoria cal que sigui competent en la pràctica. Per tant, ha de ser una persona resistent tant físicament com intel·lectualment. També ha de mostrar autocontrol en els seus actes i ha de tenir la capacitat d’establir una bona comunicació oral, gestual i escrita, sempre, amb sentit comú. Des de la imaginació i la creativitat, ha de ser capaç de transferir els aprenentatges i, al mateix temps, ha de tenir la capacitat organitzativa i operativa, per tal de poder treballar en equip. Per finalitzar ha d’observar i ha de tenir visió de conjunt, ja que això facilitarà, d’una banda, el tractament amb els seus alumnes i, de l’altre, la transmissió dels continguts ja que per damunt de tot s’ha de tenir en compte que cada nen és món diferent.